<?xml version="1.0" encoding="utf-8"?>
<rss xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom" version="2.0" xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:itunes="http://www.itunes.com/dtds/podcast-1.0.dtd">
  <channel>
    <title>Paraules en podcast</title>
    <link>http://catala.podomatic.com</link>
    <description>Les paraules s&#243;n les millors armes per combatre la ignor&#224;ncia.

</description>
    <language>ca</language>
    <generator>podOmatic RSS Generator</generator>
    <pubDate>Fri, 23 Mar 2012 15:09:47 GMT</pubDate>
    <itunes:keywords>catala,catalana,llengua,llengues,paraula,paraules</itunes:keywords>
    <itunes:subtitle>Paraules en catal&#224;</itunes:subtitle>
    <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
    <itunes:block>no</itunes:block>
    <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_608142.gif"/>
    <itunes:author>Josep Lluis Silva</itunes:author>
    <itunes:summary>Les paraules s&#243;n les millors armes per combatre la ignor&#224;ncia.

</itunes:summary>
    <itunes:category text="Education">
      <itunes:category text="Language Courses"/>
    </itunes:category>
    <atom:link type="application/rss+xml" rel="self" href="http://catala.podomatic.com/rss2.xml"/>
    <item>
      <title>Merc&#232;</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_1245389.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;I avui parlarem del nom merc&amp;egrave; que, encara que habitualment s&amp;rsquo;utilitza com a nom propi, &amp;eacute;s un nom com&amp;uacute; femen&amp;iacute;. I &amp;eacute;s que, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana,  &amp;eacute;s un benefici graci&amp;oacute;s, &amp;eacute;s a dir, un acte de benvolen&amp;ccedil;a i de miseric&amp;ograve;rdia, envers alg&amp;uacute;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&amp;ograve; aquesta setmana aquesta paraula ha estat de moda per una altra q&amp;uuml;esti&amp;oacute;. Del 19 al 28 de setembre la ciutat de Barcelona ha viscut les festes dedicades a la seva patrona, la Mare de D&amp;eacute;u de la Merc&amp;egrave;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Ens hem de remuntar a l&amp;rsquo;any 1868 per con&amp;egrave;ixer l&amp;rsquo;origen de la vinculaci&amp;oacute; d&amp;rsquo;aquesta advocaci&amp;oacute; de la Verge Mar&amp;iacute;a amb Barcelona. Fou quan el Sant Pare Pius IX declar&amp;agrave; la Mare de D&amp;eacute;u de la Merc&amp;egrave; com a Patrona del bisbat de Barcelona. 20 anys m&amp;eacute;s tard, el bisbe Jaume Catal&amp;agrave; coron&amp;agrave; la seva imatge a la catedral.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;El seu primer temple fou edificat pels mercedaris prop del mar. La imatge &amp;eacute;s del segle catorze, i el temple actual dels finals del segle divuit. La solemnitat de la Merc&amp;egrave; va unida al record hist&amp;ograve;ric de la fundaci&amp;oacute; de l'Orde Merced&amp;agrave;ria pel rescat dels captius, inspirada, segons la tradici&amp;oacute;, a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;B&amp;eacute;, i ja aquest podcast tracta sobre la hist&amp;ograve;ria de Barcelona, l&amp;rsquo;acabar&amp;eacute; amb la can&amp;ccedil;&amp;oacute; que van interpretar Freddy Mercuri i Montserrat Caball&amp;eacute; l&amp;rsquo;any 1992 amb motiu de les ol&amp;iacute;mpiades de Barcelona. L&amp;rsquo;any que la ciutat es va situar definitivament en el mapa mundial.  Per acabar, voldria saludar a la Nena en Catal&amp;agrave;, que aquest mes ha tornat a actualitzar el seu podcast en catal&amp;agrave;. Moltes Gr&amp;agrave;cies per contribuir a fer m&amp;eacute;s gran la xarxa de persones interessades en la llengua catalana a Internet. Els que volgueu teniu un enlla&amp;ccedil; del seu podcast a catal&amp;agrave;.podomatic.com Molts records Nena!&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2008-09-28T15_44_14-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2008-09-28T15_44_14-07_00</comments>
      <pubDate>Sun, 28 Sep 2008 22:18:44 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2008-09-28</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>barcelona,festa,llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="3307415" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2008-09-28T15_44_14-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_1245389.jpg"/>
      <itunes:duration>275</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>I avui parlarem del nom merc&amp;egrave; que, encara que habitualment s&amp;rsquo;utilitza com a nom propi, &amp;eacute;s un nom com&amp;uacute; femen&amp;iacute;. I &amp;eacute;s que, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana,  &amp;eacute;s un benefici graci&amp;oacute;s, &amp;eacute;s a dir, un acte de benvolen&amp;ccedil;a i de miseric&amp;ograve;rdia, envers alg&amp;uacute;.
Per&amp;ograve; aquesta setmana aquesta paraula ha estat de moda per una altra q&amp;uuml;esti&amp;oacute;. Del 19 al 28 de setembre la ciutat de Barcelona ha viscut les festes dedicades a la seva patrona, la Mare de D&amp;eacute;u de la Merc&amp;egrave;.
Ens hem de remuntar a l&amp;rsquo;any 1868 per con&amp;egrave;ixer l&amp;rsquo;origen de la vinculaci&amp;oacute; d&amp;rsquo;aquesta advocaci&amp;oacute; de la Verge Mar&amp;iacute;a amb Barcelona. Fou quan el Sant Pare Pius IX declar&amp;agrave; la Mare de D&amp;eacute;u de la Merc&amp;egrave; com a Patrona del bisbat de Barcelona. 20 anys m&amp;eacute;s tard, el bisbe Jaume Catal&amp;agrave; coron&amp;agrave; la seva imatge a la catedral.
El seu primer temple fou edificat pels mercedaris prop del mar. La imatge &amp;eacute;s del segle catorze, i el temple actual dels finals del segle divuit. La solemnitat de la Merc&amp;egrave; va unida al record hist&amp;ograve;ric de la fundaci&amp;oacute; de l'Orde Merced&amp;agrave;ria pel rescat dels captius, inspirada, segons la tradici&amp;oacute;, a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I.
B&amp;eacute;, i ja aquest podcast tracta sobre la hist&amp;ograve;ria de Barcelona, l&amp;rsquo;acabar&amp;eacute; amb la can&amp;ccedil;&amp;oacute; que van interpretar Freddy Mercuri i Montserrat Caball&amp;eacute; l&amp;rsquo;any 1992 amb motiu de les ol&amp;iacute;mpiades de Barcelona. L&amp;rsquo;any que la ciutat es va situar definitivament en el mapa mundial.  Per acabar, voldria saludar a la Nena en Catal&amp;agrave;, que aquest mes ha tornat a actualitzar el seu podcast en catal&amp;agrave;. Moltes Gr&amp;agrave;cies per contribuir a fer m&amp;eacute;s gran la xarxa de persones interessades en la llengua catalana a Internet. Els que volgueu teniu un enlla&amp;ccedil; del seu podcast a catal&amp;agrave;.podomatic.com Molts records Nena!</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Cat&#242;lic/a</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_1105770.gif&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem de l&amp;rsquo;adjectiu cat&amp;ograve;lic/cat&amp;ograve;lica, que tant pot  ser mascul&amp;iacute; com femen&amp;iacute;, i que, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, es refereix a l&amp;rsquo;esgl&amp;eacute;sia que reconeix com a cap visible el Papa.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&amp;ograve;, com que vivim en un pa&amp;iacute;s que tradicionalment ha confessat la religi&amp;oacute; cat&amp;ograve;lica, aquest adjectiu tamb&amp;eacute; s&amp;rsquo;utilitza en la frase feta &amp;ldquo;no estar cat&amp;ograve;lic&amp;rdquo;, com a sin&amp;ograve;nim de &amp;ldquo;no trobar-se b&amp;eacute;&amp;rdquo;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A m&amp;eacute;s, aquests dies els cat&amp;ograve;lics i, m&amp;eacute;s concretament, els joves cat&amp;ograve;lics estan a la primera plana medi&amp;agrave;tica mundial. I &amp;eacute;s que des del passat 15 de juliol i fins el pr&amp;ograve;xim 20 de juliol se celebra a la ciutat australiana de Sidney la vint-i-unena edici&amp;oacute; de la Jornada Mundial de la Juventud, que pret&amp;eacute;n estimular la participaci&amp;oacute; dels joves en l&amp;rsquo;Esgl&amp;eacute;sia Cat&amp;ograve;lica.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L&amp;rsquo;acte central tindr&amp;agrave; lloc el proper dissabte al vespre, segons l&amp;rsquo;hora australiana i al migdia, segons la catalana.                                                                                                  Tot seguit, us deixo amb la versi&amp;oacute; internacional de la can&amp;ccedil;&amp;oacute; principal de la Jornada, Receive The Power, Rebeu la for&amp;ccedil;a, composada per l&amp;rsquo;artista australi&amp;agrave; i cristi&amp;agrave;, Guy Sebastian.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2008-07-18T03_06_27-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2008-07-18T03_06_27-07_00</comments>
      <pubDate>Fri, 18 Jul 2008 09:45:18 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2008-07-18</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>audio,catala,catalana,catolic,courses,language,llengua,llengues,paraula,paraules,podcast,religi&#243;</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="6201678" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2008-07-18T03_06_27-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_1105770.gif"/>
      <itunes:duration>516</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem de l&amp;rsquo;adjectiu cat&amp;ograve;lic/cat&amp;ograve;lica, que tant pot  ser mascul&amp;iacute; com femen&amp;iacute;, i que, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, es refereix a l&amp;rsquo;esgl&amp;eacute;sia que reconeix com a cap visible el Papa.
Per&amp;ograve;, com que vivim en un pa&amp;iacute;s que tradicionalment ha confessat la religi&amp;oacute; cat&amp;ograve;lica, aquest adjectiu tamb&amp;eacute; s&amp;rsquo;utilitza en la frase feta &amp;ldquo;no estar cat&amp;ograve;lic&amp;rdquo;, com a sin&amp;ograve;nim de &amp;ldquo;no trobar-se b&amp;eacute;&amp;rdquo;.
A m&amp;eacute;s, aquests dies els cat&amp;ograve;lics i, m&amp;eacute;s concretament, els joves cat&amp;ograve;lics estan a la primera plana medi&amp;agrave;tica mundial. I &amp;eacute;s que des del passat 15 de juliol i fins el pr&amp;ograve;xim 20 de juliol se celebra a la ciutat australiana de Sidney la vint-i-unena edici&amp;oacute; de la Jornada Mundial de la Juventud, que pret&amp;eacute;n estimular la participaci&amp;oacute; dels joves en l&amp;rsquo;Esgl&amp;eacute;sia Cat&amp;ograve;lica.
L&amp;rsquo;acte central tindr&amp;agrave; lloc el proper dissabte al vespre, segons l&amp;rsquo;hora australiana i al migdia, segons la catalana.                                                                                                  Tot seguit, us deixo amb la versi&amp;oacute; internacional de la can&amp;ccedil;&amp;oacute; principal de la Jornada, Receive The Power, Rebeu la for&amp;ccedil;a, composada per l&amp;rsquo;artista australi&amp;agrave; i cristi&amp;agrave;, Guy Sebastian.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Crispar</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_771029.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I avui, per variar una miqueta parlarem d&amp;rsquo;un verb. Del verb crispar. &amp;Eacute;s de la primera conjugaci&amp;oacute; i t&amp;eacute; el seu origen en el segle XV i prov&amp;eacute; del llat&amp;iacute; crispare.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix, en el seu sentit m&amp;eacute;s literal, al fet de causar una contracci&amp;oacute; espasm&amp;ograve;dica, per&amp;ograve; t&amp;eacute; un sentit figurat molt utilitzat, malauradament pels nostres pol&amp;iacute;tics.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;N&amp;rsquo;&amp;eacute;s igual el nom, ja es pot dir Rajoy, Mas, Carod Rovira, Magdalena &amp;Aacute;lvarez o Saura. I &amp;eacute;s que, desgraciadament, estem patint els pitjors pol&amp;iacute;tics de la nostra hist&amp;ograve;ria m&amp;eacute;s recent. Una gent que per camuflar els seus defectes, necessita crear tensi&amp;oacute; i mal ambient, tot desqualificant el contrari. Per&amp;ograve; aix&amp;ograve; sembla que els funciona o almenys aix&amp;ograve; &amp;eacute;s el que va dir el el president del talant Zapatero als micr&amp;ograve;fons de &lt;a href=&quot;http://www.youtube.com/watch?v=r8YCN2yF62g&quot;&gt;la cadena de televisi&amp;oacute; Cuatro.&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Potser al final el 9 de mar&amp;ccedil; haurem de donar alguna oportunitat a algun partit minoritari pacifista que no tingui el mot crispar en el seu diccionari.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2008-02-16T11_51_21-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2008-02-16T11_51_21-08_00</comments>
      <pubDate>Sun, 17 Feb 2008 03:51:21 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2008-02-17</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>carod,crispar,llengua,mas,paraula,podcast,politica,rajoy,rovira,zapatero</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="1874792" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2008-02-16T11_51_21-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_771029.jpg"/>
      <itunes:duration>117</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>I avui, per variar una miqueta parlarem d&amp;rsquo;un verb. Del verb crispar. &amp;Eacute;s de la primera conjugaci&amp;oacute; i t&amp;eacute; el seu origen en el segle XV i prov&amp;eacute; del llat&amp;iacute; crispare.
Segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix, en el seu sentit m&amp;eacute;s literal, al fet de causar una contracci&amp;oacute; espasm&amp;ograve;dica, per&amp;ograve; t&amp;eacute; un sentit figurat molt utilitzat, malauradament pels nostres pol&amp;iacute;tics.
N&amp;rsquo;&amp;eacute;s igual el nom, ja es pot dir Rajoy, Mas, Carod Rovira, Magdalena &amp;Aacute;lvarez o Saura. I &amp;eacute;s que, desgraciadament, estem patint els pitjors pol&amp;iacute;tics de la nostra hist&amp;ograve;ria m&amp;eacute;s recent. Una gent que per camuflar els seus defectes, necessita crear tensi&amp;oacute; i mal ambient, tot desqualificant el contrari. Per&amp;ograve; aix&amp;ograve; sembla que els funciona o almenys aix&amp;ograve; &amp;eacute;s el que va dir el el president del talant Zapatero als micr&amp;ograve;fons de la cadena de televisi&amp;oacute; Cuatro.
Potser al final el 9 de mar&amp;ccedil; haurem de donar alguna oportunitat a algun partit minoritari pacifista que no tingui el mot crispar en el seu diccionari.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>castanya</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669549.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui parlarem del mot castanya. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix al fruit del castanyer. I, qu&amp;egrave; &amp;eacute;s un castanyer? Un castanyer &amp;eacute;s una arbre corpulent de la fam&amp;iacute;lia de les fag&amp;agrave;cies, de cap&amp;ccedil;ada frondosa, de fulles lanceolades fortament dentades i de fruits (les castanyes) reunits en grups m&amp;agrave;xims de tres.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&amp;ograve; una castanya tamb&amp;eacute; t&amp;eacute; el seu sentit figurat. Aix&amp;iacute; ens queixarem quan ens donin una castanya si enlloc d&amp;rsquo;un fruit ens han donat un cop ben donat o una plantofada.  I precisament, castanyes d&amp;rsquo;aquest tipus s&amp;oacute;n les que es reparteixen verbalment els nostres pol&amp;iacute;tics al Congr&amp;egrave;s del Diputats a Madrid. I &amp;eacute;s que l&amp;rsquo;any que ve hi ha eleccions generals i tots volen surtir-ne ben parats.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aviam quan n&amp;rsquo;aprendran que amb espectacles d&amp;rsquo;aquesta mena l&amp;rsquo;&amp;uacute;nic que fan es desmotivar els seus estimats ciutadans i incrementar les xifres d&amp;rsquo;abstenci&amp;oacute;.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-11-03T12_33_18-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-11-03T12_33_18-07_00</comments>
      <pubDate>Sat, 03 Nov 2007 19:33:18 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-11-03</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>castanya,catala,cultura,llengua,podcast,politica</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="1874664" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-11-03T12_33_18-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669549.jpg"/>
      <itunes:duration>117</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot castanya. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix al fruit del castanyer. I, qu&amp;egrave; &amp;eacute;s un castanyer? Un castanyer &amp;eacute;s una arbre corpulent de la fam&amp;iacute;lia de les fag&amp;agrave;cies, de cap&amp;ccedil;ada frondosa, de fulles lanceolades fortament dentades i de fruits (les castanyes) reunits en grups m&amp;agrave;xims de tres.
Per&amp;ograve; una castanya tamb&amp;eacute; t&amp;eacute; el seu sentit figurat. Aix&amp;iacute; ens queixarem quan ens donin una castanya si enlloc d&amp;rsquo;un fruit ens han donat un cop ben donat o una plantofada.  I precisament, castanyes d&amp;rsquo;aquest tipus s&amp;oacute;n les que es reparteixen verbalment els nostres pol&amp;iacute;tics al Congr&amp;egrave;s del Diputats a Madrid. I &amp;eacute;s que l&amp;rsquo;any que ve hi ha eleccions generals i tots volen surtir-ne ben parats.
Aviam quan n&amp;rsquo;aprendran que amb espectacles d&amp;rsquo;aquesta mena l&amp;rsquo;&amp;uacute;nic que fan es desmotivar els seus estimats ciutadans i incrementar les xifres d&amp;rsquo;abstenci&amp;oacute;.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>rosa</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669550.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot rosa. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix a la flor del roser. Una planta de la fam&amp;iacute;lia de les ros&amp;agrave;cies, que generalment &amp;eacute;s caducif&amp;ograve;lia, amb tiges quasi sempre agullonades, o sigui, amb espines. Una flor que el 23 d&amp;rsquo;abril es va regalar molt arreu de Catalunya.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I &amp;eacute;s que per Sant Jordi, el patr&amp;oacute; de Catalunya, no hi ha dona que no tingui una rosa regalada d&amp;rsquo;alg&amp;uacute; especial per ella. &amp;Eacute;s una tradici&amp;oacute; que parteix d&amp;rsquo;una llegenda on intervenen un drac, una princesa i el cavaller Sant Jordi.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per cert?, com feia la llegenda? Cliquem al web de la Generalitat edu365.cat, i escoltem com fa la llegenda!  I conte contat, conte acabat.  Molt b&amp;eacute;! Per&amp;ograve; s&amp;rsquo;ha de dir que aquesta &amp;eacute;s una versi&amp;oacute; curta i per a infants de la llegenda de Sant Jordi i que hem tret de la p&amp;agrave;gina d&amp;rsquo;educaci&amp;oacute; de la Generalitat  www.edu365.cat.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I abans d&amp;rsquo;acomiadar-me voldria donar les gr&amp;agrave;cies pels comentaris de suport a aquest podcast a la oient Marina que escriu que moltes gr&amp;agrave;cies per anomenar el Pau Casals, ja que el tenim una mica oblidat. I a m&amp;eacute;s tamb&amp;eacute; tenim comentaris de l&amp;rsquo;Imran que diu que el Josep &amp;eacute;s un crack i de la Mangels que comenta que &amp;eacute;s una alenada d&amp;rsquo;aire fresc perqu&amp;egrave; hi ha poques iniciatives com aquesta. En nom del Josep Llu&amp;iacute;s, moltes gr&amp;agrave;cies i continueu participant d&amp;rsquo;aquest podcast!&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-04-30T10_57_28-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-04-30T10_57_28-07_00</comments>
      <pubDate>Mon, 30 Apr 2007 17:57:28 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-04-30</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>amor,catala,catalunya,jordi,rosa,sant</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="5799961" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-04-30T10_57_28-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669550.jpg"/>
      <itunes:duration>360</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot rosa. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix a la flor del roser. Una planta de la fam&amp;iacute;lia de les ros&amp;agrave;cies, que generalment &amp;eacute;s caducif&amp;ograve;lia, amb tiges quasi sempre agullonades, o sigui, amb espines. Una flor que el 23 d&amp;rsquo;abril es va regalar molt arreu de Catalunya.
I &amp;eacute;s que per Sant Jordi, el patr&amp;oacute; de Catalunya, no hi ha dona que no tingui una rosa regalada d&amp;rsquo;alg&amp;uacute; especial per ella. &amp;Eacute;s una tradici&amp;oacute; que parteix d&amp;rsquo;una llegenda on intervenen un drac, una princesa i el cavaller Sant Jordi.
Per cert?, com feia la llegenda? Cliquem al web de la Generalitat edu365.cat, i escoltem com fa la llegenda!  I conte contat, conte acabat.  Molt b&amp;eacute;! Per&amp;ograve; s&amp;rsquo;ha de dir que aquesta &amp;eacute;s una versi&amp;oacute; curta i per a infants de la llegenda de Sant Jordi i que hem tret de la p&amp;agrave;gina d&amp;rsquo;educaci&amp;oacute; de la Generalitat  www.edu365.cat.
I abans d&amp;rsquo;acomiadar-me voldria donar les gr&amp;agrave;cies pels comentaris de suport a aquest podcast a la oient Marina que escriu que moltes gr&amp;agrave;cies per anomenar el Pau Casals, ja que el tenim una mica oblidat. I a m&amp;eacute;s tamb&amp;eacute; tenim comentaris de l&amp;rsquo;Imran que diu que el Josep &amp;eacute;s un crack i de la Mangels que comenta que &amp;eacute;s una alenada d&amp;rsquo;aire fresc perqu&amp;egrave; hi ha poques iniciatives com aquesta. En nom del Josep Llu&amp;iacute;s, moltes gr&amp;agrave;cies i continueu participant d&amp;rsquo;aquest podcast!</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>catal&#224;</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669551.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt; Avui parlarem del mot catal&amp;agrave;. &amp;Eacute;s un nom mascul&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix a aquella persona que &amp;eacute;s habitant de Catalunya o dels Pa&amp;iuml;sos Catalans. D&amp;rsquo;aquesta manera es compleix la m&amp;agrave;xima de l&amp;rsquo;ex president Jordi Pujol que va dir que catal&amp;agrave; &amp;eacute;s &amp;ldquo;tota persona que viu i treballa a Catalunya i en vol ser.&amp;rdquo; I aix&amp;ograve; ho va afirmar fent servir la llengua que jo mateix utilitzo en aquest podcast: la llengua catalana o tamb&amp;eacute; dita, catal&amp;agrave;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I &amp;eacute;s que el catal&amp;agrave; &amp;eacute;s una llengua rom&amp;agrave;nica del grup de la rom&amp;agrave;nia occidental, amb trets comuns a les lleng&amp;uuml;es iberorom&amp;agrave;niques i a les lleng&amp;uuml;es gal&amp;bull;lorom&amp;agrave;niques i molt af&amp;iacute; a l'occit&amp;agrave;, pr&amp;ograve;pia dels Pa&amp;iuml;sos Catalans. I qu&amp;egrave; s&amp;oacute;n els Pa&amp;iuml;sos Catalans? Doncs els territoris en els quals els habitants parlen el catal&amp;agrave;. &amp;Eacute;s a dir, el Pa&amp;iacute;s Val&amp;egrave;ncia o Comunitat valenciana, la franja de ponent, a l&amp;rsquo;Arag&amp;oacute;, Andorra, les Illes balears, el Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, al sud de Fran&amp;ccedil;a i la ciutat de l&amp;rsquo;Alguer, a l&amp;rsquo;illa de Sardenya i en territori Itali&amp;agrave;.   &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;D&amp;rsquo;aquesta manera, podem dir que el catal&amp;agrave; &amp;eacute;s una llengua que es troba en un territori ling&amp;uuml;&amp;iacute;stic d&amp;rsquo;uns 13 milions d&amp;rsquo;habitants, per&amp;ograve; que l&amp;rsquo;usen habitualment 7,5 milions de persones, en benefici del castell&amp;agrave;, el franc&amp;egrave;s i l&amp;rsquo;itali&amp;agrave;, les lleng&amp;uuml;es dominants en aquests territoris. Unes dades que es poden trobar al web de la Generalitat de Catalunya i que demostren que els autors del recent documental em&amp;egrave;s a Telemadrid sobre la situaci&amp;oacute; de la llengua catalana a Catalunya no t&amp;eacute; cap tipus de rigor period&amp;iacute;stic.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I &amp;eacute;s que nom&amp;eacute;s cal parar l&amp;rsquo;orella als carrers de les principals ciutats de l&amp;rsquo;&amp;agrave;rea metropolitana de Barcelona per comprovar que per cada parlant de catal&amp;agrave;, almenys hi ha un que n&amp;rsquo;utilitza el castell&amp;agrave;, si no s&amp;oacute;n m&amp;eacute;s. I ja que parlem de la llengua que d&amp;oacute;na forma a aquest podcast, voldria, oients i parlants de catal&amp;agrave;, deixar-vos escoltar la que segurament &amp;eacute;s la lloan&amp;ccedil;a m&amp;eacute;s ferma que un catal&amp;agrave; ha fet al seu pa&amp;iacute;s davant la comunitat internacional. Senyores i senyors, amb vost&amp;egrave;s, Pau Casals.  &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I abans d&amp;rsquo;acomiadar-me voldria donar les gr&amp;agrave;cies pels comentaris de suport a aquest podcast a l&amp;rsquo;oient Jorge Salinas que escriu que li ha agradat molt el podcast sobre el mot passi&amp;oacute; i a la Marta i a la Jaka que troben tamb&amp;eacute; molt interessant el que faig amb les paraules del diccionari catal&amp;agrave;. Moltes gr&amp;agrave;cies!&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-04-14T12_59_23-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-04-14T12_59_23-07_00</comments>
      <pubDate>Sat, 14 Apr 2007 19:59:23 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-04-14</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>casals,catala,catalans,catalunya,jordi,pau,pa&#239;sos,pujol</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="5145964" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-04-14T12_59_23-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669551.jpg"/>
      <itunes:duration>320</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary> Avui parlarem del mot catal&amp;agrave;. &amp;Eacute;s un nom mascul&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, es refereix a aquella persona que &amp;eacute;s habitant de Catalunya o dels Pa&amp;iuml;sos Catalans. D&amp;rsquo;aquesta manera es compleix la m&amp;agrave;xima de l&amp;rsquo;ex president Jordi Pujol que va dir que catal&amp;agrave; &amp;eacute;s &amp;ldquo;tota persona que viu i treballa a Catalunya i en vol ser.&amp;rdquo; I aix&amp;ograve; ho va afirmar fent servir la llengua que jo mateix utilitzo en aquest podcast: la llengua catalana o tamb&amp;eacute; dita, catal&amp;agrave;.
I &amp;eacute;s que el catal&amp;agrave; &amp;eacute;s una llengua rom&amp;agrave;nica del grup de la rom&amp;agrave;nia occidental, amb trets comuns a les lleng&amp;uuml;es iberorom&amp;agrave;niques i a les lleng&amp;uuml;es gal&amp;bull;lorom&amp;agrave;niques i molt af&amp;iacute; a l'occit&amp;agrave;, pr&amp;ograve;pia dels Pa&amp;iuml;sos Catalans. I qu&amp;egrave; s&amp;oacute;n els Pa&amp;iuml;sos Catalans? Doncs els territoris en els quals els habitants parlen el catal&amp;agrave;. &amp;Eacute;s a dir, el Pa&amp;iacute;s Val&amp;egrave;ncia o Comunitat valenciana, la franja de ponent, a l&amp;rsquo;Arag&amp;oacute;, Andorra, les Illes balears, el Principat de Catalunya, la Catalunya Nord, al sud de Fran&amp;ccedil;a i la ciutat de l&amp;rsquo;Alguer, a l&amp;rsquo;illa de Sardenya i en territori Itali&amp;agrave;.   D&amp;rsquo;aquesta manera, podem dir que el catal&amp;agrave; &amp;eacute;s una llengua que es troba en un territori ling&amp;uuml;&amp;iacute;stic d&amp;rsquo;uns 13 milions d&amp;rsquo;habitants, per&amp;ograve; que l&amp;rsquo;usen habitualment 7,5 milions de persones, en benefici del castell&amp;agrave;, el franc&amp;egrave;s i l&amp;rsquo;itali&amp;agrave;, les lleng&amp;uuml;es dominants en aquests territoris. Unes dades que es poden trobar al web de la Generalitat de Catalunya i que demostren que els autors del recent documental em&amp;egrave;s a Telemadrid sobre la situaci&amp;oacute; de la llengua catalana a Catalunya no t&amp;eacute; cap tipus de rigor period&amp;iacute;stic.
I &amp;eacute;s que nom&amp;eacute;s cal parar l&amp;rsquo;orella als carrers de les principals ciutats de l&amp;rsquo;&amp;agrave;rea metropolitana de Barcelona per comprovar que per cada parlant de catal&amp;agrave;, almenys hi ha un que n&amp;rsquo;utilitza el castell&amp;agrave;, si no s&amp;oacute;n m&amp;eacute;s. I ja que parlem de la llengua que d&amp;oacute;na forma a aquest podcast, voldria, oients i parlants de catal&amp;agrave;, deixar-vos escoltar la que segurament &amp;eacute;s la lloan&amp;ccedil;a m&amp;eacute;s ferma que un catal&amp;agrave; ha fet al seu pa&amp;iacute;s davant la comunitat internacional. Senyores i senyors, amb vost&amp;egrave;s, Pau Casals.  I abans d&amp;rsquo;acomiadar-me voldria donar les gr&amp;agrave;cies pels comentaris de suport a aquest podcast a l&amp;rsquo;oient Jorge Salinas que escriu que li ha agradat molt el podcast sobre el mot passi&amp;oacute; i a la Marta i a la Jaka que troben tamb&amp;eacute; molt interessant el que faig amb les paraules del diccionari catal&amp;agrave;. Moltes gr&amp;agrave;cies!</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Passi&#243;</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_794871.gif&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Avui parlarem del mot passi&amp;oacute;. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, t&amp;eacute; molts i diversos significats. Un d&amp;rsquo;aquests es refereix a una emoci&amp;oacute; molt forta que una persona pot sentir. D&amp;rsquo;aquesta manera direm que alg&amp;uacute; t&amp;eacute; passi&amp;oacute; pel Bar&amp;ccedil;a si l&amp;rsquo;emociona veure guanyar o perdre el seu equip.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I &amp;eacute;s que passi&amp;oacute; no nom&amp;eacute;s fa refer&amp;egrave;ncia a una emoci&amp;oacute; positiva, sin&amp;oacute; que t&amp;eacute; a veure i molt amb el patiment. I &amp;eacute;s que com diem els catalans, &amp;ldquo;estimar &amp;eacute;s patir&amp;rdquo;.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I ara que a Catalunya estem en plena Setmana Santa,  no voldria passar per alt el significat al qual el diccionari li dedica m&amp;eacute;s entrades. Fins a 5 definicions podem llegir per explicar-nos que el mot passi&amp;oacute; es refereix al conjunt de narracions que fan els evangelis sobre l'empresonament, el judici, la condemna i la crucifixi&amp;oacute; de Jes&amp;uacute;s.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I a casa nostra, arreu del pa&amp;iacute;s s&amp;rsquo;hi representa la vida de Crist en m&amp;uacute;ltiples funcions teatrals. La Passi&amp;oacute; d&amp;rsquo;Olesa &amp;eacute;s potser la m&amp;eacute;s coneguda, per&amp;ograve; tamb&amp;eacute; n&amp;rsquo;hi ha d&amp;rsquo;altres com, per exemple, la d&amp;rsquo;Esparreguera.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&amp;ograve; sens dubte la Passi&amp;oacute; m&amp;eacute;s medi&amp;agrave;tica de totes &amp;eacute;s la pel&amp;bull;l&amp;iacute;cula de Mel Gibson, estrenada mundialment la Setmana Santa del 2004. Escoltem la m&amp;uacute;sica del tr&amp;agrave;iler.    Sens dubte, una gran filmaci&amp;oacute;, que ha esta injustament criticada per la seva viol&amp;egrave;ncia, quan altres pel&amp;bull;l&amp;iacute;cules com Sin City o la recent estrenada, 300, del director Frank Miller, s&amp;oacute;n igual o m&amp;eacute;s violentes i en canvi no han patit un marcatge tan ferm en els mitjans de comunicaci&amp;oacute; com la pel&amp;bull;l&amp;iacute;cula de Gibson.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I a m&amp;eacute;s, els ling&amp;uuml;istes hem d&amp;rsquo;agrair a aquest director la seva sensibilitat per les lleng&amp;uuml;es minorit&amp;agrave;ries. Ja que aquest any ha estrenat una pel&amp;bull;l&amp;iacute;cula parlada &amp;iacute;ntegrament en llengua maya, a m&amp;eacute;s de rodar The Passion en un perfecte hebreu.   I com us vaig dir en el darrer podcast, podeu enviar les vostres opinions sobre el podcast a paraulesenpodcast@gmail.com&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-04-06T12_25_50-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-04-06T12_25_50-07_00</comments>
      <pubDate>Fri, 06 Apr 2007 19:25:50 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-04-06</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="1607218" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-04-06T12_25_50-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_794871.gif"/>
      <itunes:duration>385</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot passi&amp;oacute;. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, segons el Gran diccionari de la llengua catalana, t&amp;eacute; molts i diversos significats. Un d&amp;rsquo;aquests es refereix a una emoci&amp;oacute; molt forta que una persona pot sentir. D&amp;rsquo;aquesta manera direm que alg&amp;uacute; t&amp;eacute; passi&amp;oacute; pel Bar&amp;ccedil;a si l&amp;rsquo;emociona veure guanyar o perdre el seu equip.
I &amp;eacute;s que passi&amp;oacute; no nom&amp;eacute;s fa refer&amp;egrave;ncia a una emoci&amp;oacute; positiva, sin&amp;oacute; que t&amp;eacute; a veure i molt amb el patiment. I &amp;eacute;s que com diem els catalans, &amp;ldquo;estimar &amp;eacute;s patir&amp;rdquo;.
I ara que a Catalunya estem en plena Setmana Santa,  no voldria passar per alt el significat al qual el diccionari li dedica m&amp;eacute;s entrades. Fins a 5 definicions podem llegir per explicar-nos que el mot passi&amp;oacute; es refereix al conjunt de narracions que fan els evangelis sobre l'empresonament, el judici, la condemna i la crucifixi&amp;oacute; de Jes&amp;uacute;s.
I a casa nostra, arreu del pa&amp;iacute;s s&amp;rsquo;hi representa la vida de Crist en m&amp;uacute;ltiples funcions teatrals. La Passi&amp;oacute; d&amp;rsquo;Olesa &amp;eacute;s potser la m&amp;eacute;s coneguda, per&amp;ograve; tamb&amp;eacute; n&amp;rsquo;hi ha d&amp;rsquo;altres com, per exemple, la d&amp;rsquo;Esparreguera.
Per&amp;ograve; sens dubte la Passi&amp;oacute; m&amp;eacute;s medi&amp;agrave;tica de totes &amp;eacute;s la pel&amp;bull;l&amp;iacute;cula de Mel Gibson, estrenada mundialment la Setmana Santa del 2004. Escoltem la m&amp;uacute;sica del tr&amp;agrave;iler.    Sens dubte, una gran filmaci&amp;oacute;, que ha esta injustament criticada per la seva viol&amp;egrave;ncia, quan altres pel&amp;bull;l&amp;iacute;cules com Sin City o la recent estrenada, 300, del director Frank Miller, s&amp;oacute;n igual o m&amp;eacute;s violentes i en canvi no han patit un marcatge tan ferm en els mitjans de comunicaci&amp;oacute; com la pel&amp;bull;l&amp;iacute;cula de Gibson.
I a m&amp;eacute;s, els ling&amp;uuml;istes hem d&amp;rsquo;agrair a aquest director la seva sensibilitat per les lleng&amp;uuml;es minorit&amp;agrave;ries. Ja que aquest any ha estrenat una pel&amp;bull;l&amp;iacute;cula parlada &amp;iacute;ntegrament en llengua maya, a m&amp;eacute;s de rodar The Passion en un perfecte hebreu.   I com us vaig dir en el darrer podcast, podeu enviar les vostres opinions sobre el podcast a paraulesenpodcast@gmail.com</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Aut&#242;noma</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669553.gif&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot  Aut&amp;ograve;noma. &amp;Eacute;s un adjectiu femen&amp;iacute; que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a all&amp;ograve; que es governa per les lleis pr&amp;ograve;pies i que t&amp;eacute; el dret o la facultat de governar-se a si mateix. D&amp;rsquo;aquesta manera la Generalitat de Catalunya seria aut&amp;ograve;noma, tot i que nom&amp;eacute;s en part, ja que, al cap i a la fi qui sempre t&amp;eacute; l&amp;rsquo;&amp;uacute;ltima paraula &amp;eacute;s el govern central de Madrid.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&amp;ograve;, entre els estudiants universitaris, aut&amp;ograve;noma tamb&amp;eacute; &amp;eacute;s una Universitat, que t&amp;eacute; el seu campus o seu principal a Bellaterra, un barri de Cerdanyola del Vall&amp;egrave;s. Una centre d&amp;rsquo;estudis superiors de Barcelona on el dijous 15 de mar&amp;ccedil; s&amp;rsquo;hi va celebrar un acte emotiu per mesurar el pols a la llengua catalana a les transmissions futbol&amp;iacute;stiques del pa&amp;iacute;s.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Una jornada de llengua i futbol, on una persona que tamb&amp;eacute; &amp;eacute;s aut&amp;ograve;noma, ja que no dep&amp;egrave;n de cap patr&amp;oacute;, va sobreeixir per damunt dels altres. I aquest &amp;eacute;s en Joaquim Maria Puyal, l&amp;rsquo;aut&amp;egrave;ntic model de tots del periodisme esportiu en catal&amp;agrave;.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-03-16T14_57_35-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-03-16T14_57_35-07_00</comments>
      <pubDate>Fri, 16 Mar 2007 21:57:35 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-03-16</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="4902427" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-03-16T14_57_35-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669553.gif"/>
      <itunes:duration>305</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot  Aut&amp;ograve;noma. &amp;Eacute;s un adjectiu femen&amp;iacute; que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a all&amp;ograve; que es governa per les lleis pr&amp;ograve;pies i que t&amp;eacute; el dret o la facultat de governar-se a si mateix. D&amp;rsquo;aquesta manera la Generalitat de Catalunya seria aut&amp;ograve;noma, tot i que nom&amp;eacute;s en part, ja que, al cap i a la fi qui sempre t&amp;eacute; l&amp;rsquo;&amp;uacute;ltima paraula &amp;eacute;s el govern central de Madrid.
Per&amp;ograve;, entre els estudiants universitaris, aut&amp;ograve;noma tamb&amp;eacute; &amp;eacute;s una Universitat, que t&amp;eacute; el seu campus o seu principal a Bellaterra, un barri de Cerdanyola del Vall&amp;egrave;s. Una centre d&amp;rsquo;estudis superiors de Barcelona on el dijous 15 de mar&amp;ccedil; s&amp;rsquo;hi va celebrar un acte emotiu per mesurar el pols a la llengua catalana a les transmissions futbol&amp;iacute;stiques del pa&amp;iacute;s.
Una jornada de llengua i futbol, on una persona que tamb&amp;eacute; &amp;eacute;s aut&amp;ograve;noma, ja que no dep&amp;egrave;n de cap patr&amp;oacute;, va sobreeixir per damunt dels altres. I aquest &amp;eacute;s en Joaquim Maria Puyal, l&amp;rsquo;aut&amp;egrave;ntic model de tots del periodisme esportiu en catal&amp;agrave;.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Nen/Nena</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669554.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot  nen/nena. &amp;Eacute;s un nom senzill, que pot ser mascul&amp;iacute; o femen&amp;iacute; i que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un infant o a un noi petit. Simplement aix&amp;ograve;, una definici&amp;oacute; senzilla per una realitat senzilla, humil per&amp;ograve; fr&amp;agrave;gil.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I &amp;eacute;s que els nens s&amp;oacute;n una part molt important de la societat i de vegades resten en l&amp;rsquo;oblit, ja que no es queixen. I &amp;eacute;s que sovint es passen per alt i es programen serials violents en horaris on la canalla encara no s&amp;rsquo;ha anat a dormir i en altres casos s&amp;rsquo;apallissen perqu&amp;egrave; aquell dia la feina no ha anat del tot b&amp;eacute; i alg&amp;uacute; se les ha de carregar.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Afortunadament, per&amp;ograve;, aquests casos s&amp;oacute;n extrems al nostre pa&amp;iacute;s i no s&amp;oacute;n freq&amp;uuml;ents, per&amp;ograve; ens serveixen per reflexionar sobre com estem tractant als nostres menuts. Aquelles persones que en un futur seran qui governin el nostre pa&amp;iacute;s.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-03-02T03_30_35-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-03-02T03_30_35-08_00</comments>
      <pubDate>Fri, 02 Mar 2007 11:30:35 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-21</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-03-02</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="3974899" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-03-02T03_30_35-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669554.jpg"/>
      <itunes:duration>245</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot  nen/nena. &amp;Eacute;s un nom senzill, que pot ser mascul&amp;iacute; o femen&amp;iacute; i que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un infant o a un noi petit. Simplement aix&amp;ograve;, una definici&amp;oacute; senzilla per una realitat senzilla, humil per&amp;ograve; fr&amp;agrave;gil.
I &amp;eacute;s que els nens s&amp;oacute;n una part molt important de la societat i de vegades resten en l&amp;rsquo;oblit, ja que no es queixen. I &amp;eacute;s que sovint es passen per alt i es programen serials violents en horaris on la canalla encara no s&amp;rsquo;ha anat a dormir i en altres casos s&amp;rsquo;apallissen perqu&amp;egrave; aquell dia la feina no ha anat del tot b&amp;eacute; i alg&amp;uacute; se les ha de carregar.
Afortunadament, per&amp;ograve;, aquests casos s&amp;oacute;n extrems al nostre pa&amp;iacute;s i no s&amp;oacute;n freq&amp;uuml;ents, per&amp;ograve; ens serveixen per reflexionar sobre com estem tractant als nostres menuts. Aquelles persones que en un futur seran qui governin el nostre pa&amp;iacute;s.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Ganga</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669555.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot Ganga. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a una cosa que alg&amp;uacute; adquireix a un preu molt inferior al normal. O sigui, m&amp;eacute;s o menys com l&amp;rsquo;Estatut de Catalunya, que des de Madrid vol comprar el Tribunal Constitucional.&amp;nbsp;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;br /&gt;I &amp;eacute;s que ens trobem en temps de rebaixes i els jutges no poden deixar escapar aquesta oportunitat &amp;uacute;nica d&amp;rsquo;emportar-se un text que costa molt de fer, per&amp;ograve; poc de desfer. Per&amp;ograve;, qu&amp;egrave; hi farem! s&amp;oacute;n les gangues de l&amp;rsquo;ofici de jurista.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-02-09T03_42_16-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-02-09T03_42_16-08_00</comments>
      <pubDate>Fri, 09 Feb 2007 11:42:16 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-23</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-02-09</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="3960964" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-02-09T03_42_16-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669555.jpg"/>
      <itunes:duration>245</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot Ganga. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a una cosa que alg&amp;uacute; adquireix a un preu molt inferior al normal. O sigui, m&amp;eacute;s o menys com l&amp;rsquo;Estatut de Catalunya, que des de Madrid vol comprar el Tribunal Constitucional.&amp;nbsp;
I &amp;eacute;s que ens trobem en temps de rebaixes i els jutges no poden deixar escapar aquesta oportunitat &amp;uacute;nica d&amp;rsquo;emportar-se un text que costa molt de fer, per&amp;ograve; poc de desfer. Per&amp;ograve;, qu&amp;egrave; hi farem! s&amp;oacute;n les gangues de l&amp;rsquo;ofici de jurista.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Sopa</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669556.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot Sopa. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un plat fet amb pa tallat a llesquetes fines, bullit o escaldat amb brou o a amb un altre l&amp;iacute;quid, com l&amp;rsquo;aigua assaborida, la llet o el vi.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aquest seria el sentit estricte d&amp;rsquo;aquest mot, per&amp;ograve; tamb&amp;eacute; en t&amp;eacute; d&amp;rsquo;altres de figurats. I &amp;eacute;s que quan un est&amp;agrave; molt encostipat tamb&amp;eacute; diem que est&amp;agrave; com una sopa o fins i tot quan despr&amp;eacute;s d&amp;rsquo;una festa alg&amp;uacute; va borratxo.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Festes com les que s&amp;rsquo;han fet a Catalunya amb la Sopa m&amp;eacute;s catalana del m&amp;oacute;n. La Sopa de Cabra. I &amp;eacute;s que aquesta setmana han sigut not&amp;iacute;cia perqu&amp;egrave; els seus integrants s&amp;rsquo;han tornat a ajuntar des de la separaci&amp;oacute; com a grup l&amp;rsquo;any 2001 per retre homenatje al desaparegut i molt estimat pels seus fans, Joan Cardona, &amp;agrave;lies &amp;ldquo;el niny&amp;iacute;n&amp;rdquo;. Que descansi en pau.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-01-20T12_48_20-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-01-20T12_48_20-08_00</comments>
      <pubDate>Sat, 20 Jan 2007 20:48:20 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-23</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-01-20</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="3960961" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-01-20T12_48_20-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669556.jpg"/>
      <itunes:duration>245</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot Sopa. &amp;Eacute;s un nom femen&amp;iacute; que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a un plat fet amb pa tallat a llesquetes fines, bullit o escaldat amb brou o a amb un altre l&amp;iacute;quid, com l&amp;rsquo;aigua assaborida, la llet o el vi.
Aquest seria el sentit estricte d&amp;rsquo;aquest mot, per&amp;ograve; tamb&amp;eacute; en t&amp;eacute; d&amp;rsquo;altres de figurats. I &amp;eacute;s que quan un est&amp;agrave; molt encostipat tamb&amp;eacute; diem que est&amp;agrave; com una sopa o fins i tot quan despr&amp;eacute;s d&amp;rsquo;una festa alg&amp;uacute; va borratxo.
Festes com les que s&amp;rsquo;han fet a Catalunya amb la Sopa m&amp;eacute;s catalana del m&amp;oacute;n. La Sopa de Cabra. I &amp;eacute;s que aquesta setmana han sigut not&amp;iacute;cia perqu&amp;egrave; els seus integrants s&amp;rsquo;han tornat a ajuntar des de la separaci&amp;oacute; com a grup l&amp;rsquo;any 2001 per retre homenatje al desaparegut i molt estimat pels seus fans, Joan Cardona, &amp;agrave;lies &amp;ldquo;el niny&amp;iacute;n&amp;rdquo;. Que descansi en pau.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Rei</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669557.gif&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot rei. &amp;Eacute;s un nom que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a una persona que exerceix la sobirania d'un regne. O sigui el rey d&amp;rsquo;Espanya.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&amp;ograve; aquesta paraula t&amp;eacute; altres significats potser m&amp;eacute;s interessats que aquest.  Ja que rei tamb&amp;eacute; &amp;eacute;s el nom afectu&amp;oacute;s que una persona d&amp;oacute;na a un infant o a una persona molt estimada.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I fins i tot, el Ronaldinho &amp;eacute;s el rei de la pilota, ja que rei &amp;eacute;s tot home, animal o cosa que, per la seva import&amp;agrave;ncia o excel&amp;bull;l&amp;egrave;ncia, sobresurt per damunt dels altres de la mateixa esp&amp;egrave;cie.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per&amp;ograve; qui realment sobresurt per damunt de tots s&amp;oacute;n els reis mags de l&amp;rsquo;orient, que des de fa 2007 anys  omplen d&amp;rsquo;il&amp;bull;lusi&amp;oacute; i esperan&amp;ccedil;a les nostres llars.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2007-01-05T09_34_34-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2007-01-05T09_34_34-08_00</comments>
      <pubDate>Fri, 05 Jan 2007 17:34:34 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-23</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2007-01-05</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="3849152" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2007-01-05T09_34_34-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669557.gif"/>
      <itunes:duration>240</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot rei. &amp;Eacute;s un nom que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a una persona que exerceix la sobirania d'un regne. O sigui el rey d&amp;rsquo;Espanya.
Per&amp;ograve; aquesta paraula t&amp;eacute; altres significats potser m&amp;eacute;s interessats que aquest.  Ja que rei tamb&amp;eacute; &amp;eacute;s el nom afectu&amp;oacute;s que una persona d&amp;oacute;na a un infant o a una persona molt estimada.
I fins i tot, el Ronaldinho &amp;eacute;s el rei de la pilota, ja que rei &amp;eacute;s tot home, animal o cosa que, per la seva import&amp;agrave;ncia o excel&amp;bull;l&amp;egrave;ncia, sobresurt per damunt dels altres de la mateixa esp&amp;egrave;cie.
Per&amp;ograve; qui realment sobresurt per damunt de tots s&amp;oacute;n els reis mags de l&amp;rsquo;orient, que des de fa 2007 anys  omplen d&amp;rsquo;il&amp;bull;lusi&amp;oacute; i esperan&amp;ccedil;a les nostres llars.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Solidaritat</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669558.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot solidaritat. &amp;Eacute;s un nom que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, t&amp;eacute; diversos significats, per&amp;ograve; que, si fa no fa, volen dir el mateix que l&amp;rsquo;&amp;uacute;ltim de tots.&amp;nbsp;Per mi, el millor, per la seva simplicitat i claredat: Interdepend&amp;egrave;ncia.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I &amp;eacute;s que la solidaritat &amp;eacute;s aix&amp;ograve; mateix. Recon&amp;egrave;ixer que no estem sols al m&amp;oacute;n i que ens necessitem els uns als altres. I Televisi&amp;oacute; de Catalunya ens ho va tornar a recordar el dia 17 de desembre en un magn&amp;iacute;fic programa solidari on es van recaptar diners per combatre les malalties cr&amp;ograve;niques.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Un altre any els catalans vam demostrar la nostra contribuci&amp;oacute; a la construcci&amp;oacute; d&amp;rsquo;un m&amp;oacute;n millor. Sis milions quatre cents vuitanta cinc  mil trescents trenta vuit euros, que es diuen aviat, ajudaran a disminuir una mica m&amp;eacute;s el dolor cr&amp;ograve;nic. Felicitats Catalunya!&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2006-12-26T02_38_07-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2006-12-26T02_38_07-08_00</comments>
      <pubDate>Tue, 26 Dec 2006 10:38:07 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-23</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2006-12-26</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="2200223" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2006-12-26T02_38_07-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669558.jpg"/>
      <itunes:duration>134</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot solidaritat. &amp;Eacute;s un nom que, buscant en el Gran Diccionari de la llengua catalana, t&amp;eacute; diversos significats, per&amp;ograve; que, si fa no fa, volen dir el mateix que l&amp;rsquo;&amp;uacute;ltim de tots.&amp;nbsp;Per mi, el millor, per la seva simplicitat i claredat: Interdepend&amp;egrave;ncia.
I &amp;eacute;s que la solidaritat &amp;eacute;s aix&amp;ograve; mateix. Recon&amp;egrave;ixer que no estem sols al m&amp;oacute;n i que ens necessitem els uns als altres. I Televisi&amp;oacute; de Catalunya ens ho va tornar a recordar el dia 17 de desembre en un magn&amp;iacute;fic programa solidari on es van recaptar diners per combatre les malalties cr&amp;ograve;niques.
Un altre any els catalans vam demostrar la nostra contribuci&amp;oacute; a la construcci&amp;oacute; d&amp;rsquo;un m&amp;oacute;n millor. Sis milions quatre cents vuitanta cinc  mil trescents trenta vuit euros, que es diuen aviat, ajudaran a disminuir una mica m&amp;eacute;s el dolor cr&amp;ograve;nic. Felicitats Catalunya!</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Global</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669559.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;I avui parlarem del mot global. &amp;Eacute;s un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix  a un conjunt, sense especificar-ne les parts. O sigui un tot.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;D&amp;rsquo;aquesta manera, quan es diu que l&amp;rsquo;afici&amp;oacute; del Bar&amp;ccedil;a &amp;eacute;s global, estem dient que no es concentra en una part del planeta, que podria ser, perfectament, Catalunya. Sin&amp;oacute; que els seus seguidors es troben a tot el m&amp;oacute;n.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;I prova d&amp;rsquo;aix&amp;ograve; ho certifica el partit que aquest mat&amp;iacute; ha jugat el Bar&amp;ccedil;a contra l'Am&amp;egrave;rica de M&amp;egrave;xic al Jap&amp;oacute;.  I &amp;eacute;s que l&amp;rsquo;estadi nip&amp;oacute; de Yokohama semblava una reproducci&amp;oacute; a escala del Camp Nou, amb els c&amp;agrave;ntics inclosos. Un veritable producte de la societat global en la qual estem immersos.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Ara, esperem que tingui sort diumenge i que guanyi el desitjat t&amp;iacute;tol de campi&amp;oacute; del m&amp;oacute;n.&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2006-12-15T07_08_39-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2006-12-15T07_08_39-08_00</comments>
      <pubDate>Fri, 15 Dec 2006 15:08:39 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-23</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2006-12-15</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="1197628" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2006-12-15T07_08_39-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669559.jpg"/>
      <itunes:duration>74</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>I avui parlarem del mot global. &amp;Eacute;s un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix  a un conjunt, sense especificar-ne les parts. O sigui un tot.
D&amp;rsquo;aquesta manera, quan es diu que l&amp;rsquo;afici&amp;oacute; del Bar&amp;ccedil;a &amp;eacute;s global, estem dient que no es concentra en una part del planeta, que podria ser, perfectament, Catalunya. Sin&amp;oacute; que els seus seguidors es troben a tot el m&amp;oacute;n.
I prova d&amp;rsquo;aix&amp;ograve; ho certifica el partit que aquest mat&amp;iacute; ha jugat el Bar&amp;ccedil;a contra l'Am&amp;egrave;rica de M&amp;egrave;xic al Jap&amp;oacute;.  I &amp;eacute;s que l&amp;rsquo;estadi nip&amp;oacute; de Yokohama semblava una reproducci&amp;oacute; a escala del Camp Nou, amb els c&amp;agrave;ntics inclosos. Un veritable producte de la societat global en la qual estem immersos.
Ara, esperem que tingui sort diumenge i que guanyi el desitjat t&amp;iacute;tol de campi&amp;oacute; del m&amp;oacute;n.</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Alternatiu</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669560.jpg&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui parlarem del mot allternatiu. &amp;Eacute;s un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a tot all&amp;ograve; que esdev&amp;eacute; una alternaci&amp;oacute;. &amp;Eacute;s a dir, tot all&amp;ograve; que ofereix la possibilitat d'escollir entre sistemes de significaci&amp;oacute; diferents i, a vegades, contradictoris i que, a m&amp;eacute;s, sol implicar un proc&amp;eacute;s de resocialitzaci&amp;oacute;.&amp;nbsp;I qu&amp;egrave; vol dir aix&amp;ograve;? Doncs una cosa tan senzilla com l&amp;rsquo;endoll de la llum, que pot estar enc&amp;egrave;s o apagat.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;A m&amp;eacute;s, la paraula alternatiu tamb&amp;eacute; fa refer&amp;egrave;ncia a un moviment social de persones descontentes amb alguna realitat concreta. Un bon exemple d&amp;rsquo;aix&amp;ograve; &amp;eacute;s el moviment okupa, que lluita contra l&amp;rsquo;especulaci&amp;oacute; immobili&amp;agrave;ria i que recentment ha esta d&amp;rsquo;actualitat a Barcelona arran del desallotjament de La Macabra. Un centre c&amp;iacute;vic que ocupava una f&amp;agrave;brica abandonada i  que era l&amp;rsquo;espai, entre d&amp;rsquo;altres coses, d&amp;rsquo;una escola de circ. Aviam si troben un nou espai legal...&lt;/p&gt;</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2006-11-22T10_53_24-08_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2006-11-22T10_53_24-08_00</comments>
      <pubDate>Wed, 22 Nov 2006 18:53:24 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2011-01-23</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2006-11-22</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="1209338" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2006-11-22T10_53_24-08_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669560.jpg"/>
      <itunes:duration>75</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>Avui parlarem del mot allternatiu. &amp;Eacute;s un adjectiu que, segons el Gran Diccionari de la llengua catalana, es refereix a tot all&amp;ograve; que esdev&amp;eacute; una alternaci&amp;oacute;. &amp;Eacute;s a dir, tot all&amp;ograve; que ofereix la possibilitat d'escollir entre sistemes de significaci&amp;oacute; diferents i, a vegades, contradictoris i que, a m&amp;eacute;s, sol implicar un proc&amp;eacute;s de resocialitzaci&amp;oacute;.&amp;nbsp;I qu&amp;egrave; vol dir aix&amp;ograve;? Doncs una cosa tan senzilla com l&amp;rsquo;endoll de la llum, que pot estar enc&amp;egrave;s o apagat.
A m&amp;eacute;s, la paraula alternatiu tamb&amp;eacute; fa refer&amp;egrave;ncia a un moviment social de persones descontentes amb alguna realitat concreta. Un bon exemple d&amp;rsquo;aix&amp;ograve; &amp;eacute;s el moviment okupa, que lluita contra l&amp;rsquo;especulaci&amp;oacute; immobili&amp;agrave;ria i que recentment ha esta d&amp;rsquo;actualitat a Barcelona arran del desallotjament de La Macabra. Un centre c&amp;iacute;vic que ocupava una f&amp;agrave;brica abandonada i  que era l&amp;rsquo;espai, entre d&amp;rsquo;altres coses, d&amp;rsquo;una escola de circ. Aviam si troben un nou espai legal...</itunes:summary>
    </item>
    <item>
      <title>Campanya</title>
      <description>&lt;img src=&quot;http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669561.gif&quot; alt=&quot;itunes pic&quot; /&gt;&lt;br /&gt;En el primer episodi del primer podcast sobre llengua catalana hem comentat la paraula &quot;campanya&quot;, de recent actualitat a Catalunya, per la proximitat de les eleccions de l' 1 de novembre.</description>
      <guid isPermaLink="true">http://catala.podomatic.com/entry/2006-10-24T15_40_12-07_00</guid>
      <comments>http://catala.podomatic.com/entry/2006-10-24T15_40_12-07_00</comments>
      <pubDate>Tue, 24 Oct 2006 22:40:12 GMT</pubDate>
      <dcterms:modified>2008-06-15</dcterms:modified>
      <dcterms:created>2006-10-24</dcterms:created>
      <link>http://catala.podomatic.com</link>
      <dc:creator>Josep Lluis Silva</dc:creator>
      <itunes:keywords>llengua</itunes:keywords>
      <enclosure type="audio/mpeg" length="1352275" url="http://catala.podomatic.com/enclosure/2006-10-24T15_40_12-07_00.mp3"/>
      <itunes:image href="http://assets.podomatic.net/mymedia/thumb/49278/600x600_669561.gif"/>
      <itunes:duration>84</itunes:duration>
      <itunes:explicit>no</itunes:explicit>
      <itunes:summary>En el primer episodi del primer podcast sobre llengua catalana hem comentat la paraula &quot;campanya&quot;, de recent actualitat a Catalunya, per la proximitat de les eleccions de l' 1 de novembre.</itunes:summary>
    </item>
  </channel>
</rss>

